Dues versions en català d’Emily Dickinson, poetessa de clausura

Ofereixo un tast molt petit –mínim—, però contrastat, de l’obra originalíssima d’aquesta poetessa nord-americana, nascuda el 1830 a Amherst, Massachusetts, i morta el 1886 al mateix llogaret, d’on comptades vegades arribà a treure el nas.

El Poema núm. 19 és un dels primers que va escriure, i és un cant de vida. El núm. 829 és, en essència, un cant de mort:

–

19 [c. 1858; 1896]

–

Un sèpal, pètal, i una espina

Un matí qualsevol d’estiu –

Un flascó de Rosada – Una Abella o dues –

Un Ventijol – una revolada en els arbres –

I sóc una Rosa!

A sepal, petal, and a thorn

Upon a common summer’s morn –

A flask of Dew – A Bee or two –

A Breeze – a caper in the trees –

And I’m a Rose!

–

829 [c. 1864; 1891]

–

Feu el Llit ben ample –

Feu el Llit amb Por –

Aguaiteu allí fins el Judici

Excel·lent i Just.

Que el Matalàs sia recte –

Que el Coixí sia rodó –

Que cap soroll groc d’Albada

Interrompi aquest Començ –

Ample make this Bed –

Make this Bed with Awe –

In it wait till Judgment break

Excellent and Fair.

Be its Mattress straight –

Be its Pillow round –

Let no Sunrise’ yellow noise

Interrupt this Ground –

[Traduccions de Linus Fontrodona]

–

[Prenc l’original d’acord amb l’edició de Thomas H. Johnson: “The Complete Poems of Emily Dickinson” (London, Faber & Faber, 1970).]

Cal tenir present la peculiaríssima i inusual puntuació, ja que en l’obra d’aquesta autora el disseny del poema resulta tan important com el mateix contingut; des del primer guió o parèntesi fins l’última majúscula, tot té un significat.

Les xifres que faig constar entre claudàtors rere el nombre del poema indiquen, primer, la data de composició, i després –quan s’escau—, la de publicació (aquestes darreres són pòstumes, com és prou palès).