1: Mai Anglal Amendar / Abans de Nosaltres

2: Bi Kheresko – Bi Limoresko / Sense Llar – Sense Tomba

3: E Luludji Merimaske / La Flor de la Mort

Totes tres són poesies pertanyents al recull Bi Kheresko – Bi Limoresko (1979) del poeta, sociòleg i periodista romanó, Rajko Đurić, nat a Sèrbia (dins l’ex-Iugoslàvia) el 1947. I pel que acabo de descobrir, mort el 2020.

El traductor al català sóc jo mateix, i ho seré fins que completi el recull -que no és gens llarg-, i potser en tradueixi el següent: Purano svato o dur themestar, de 1980. Això és per tal que no hi ha res d’aquest excel·lent autor en la meva llengua (i per cert, fins on jo puc esbrinar, res de cap poeta romanó, tret de les quatre peces soltes de Hedina Tahirović que Ari Fontrodona va traduir el 2017 –i que si us vaga, podeu trobar al seu blog: aquí,  aquí,  aquí  i  aquí).

Abans de mostrar aquests poemes concrets, deixeu-me dir una cosa general sobre la poesia en llengua romaní, que no és pas un acompliment més aviat nou, del darrer segle -des que hi ha prou Romà lletrats-; la poesia és atribut d’aquesta llengua, un tret inherent o, si més no, antiquíssim. Vegeu que els Romà són un poble de pàries i nòmades forçats de ja fa un llarg mileni, quan van marxar de l’Índia. Les seves divises han estat el dolor, la fugida, la pèrdua i, molt sovint, l’oblit. És doncs ben natural que l’ànima -la “odji”- els vessi sensibilitat, i la parla -la “chib”- resulti tot un tresor. També val a dir que el romanó, en totes les variants, s’ha anat transfigurant des de la vella arrel Indo-Ària més per evocació i fantasia que no per la lògica i les acostumades sendes gramaticals; fent-se un just reflex de la visió onírica que els Romà, com a poble, tenen del món.

Jo crec que això (aquest aire enigmàtic, impressionista, somniós, tan palès a l’original) ho podreu percebre fins i tot en la traducció. Quant a la temàtica, R. Đurić ens diu “Aquest títol –Sense llar, sense tomba– evoca el nostre destí. Els Romà són una gent i una nació que no té ni llar ni tomba. Són gent que fa camí i no deixa senyals del seu pas… I tal camí l’he exposat en la llengua romaní, que és la nostra veritable pàtria; l’única exacta.”

---

I doncs, vet aquí els poemes:

Mai Anglal Amendar                   Abans de Nosaltres

Majanglal amendar                                                    Abans de nosaltres

O paj ni xasavola                                                         L’aigua no es perdia

E jag ni korravola                                                        El foc no s’esvania

E balval e patrinja chumidela                                    El vent besava les fulles

Majanglal amendar                                                      Abans de nosaltres

E phuv sasa khamni                                                     La terra era prenyada

Ni tromala khonik te lako dji azbal                            Ningú gosava tocar-li el ventre

Ni e drosin                                                                     Ni la rosada

Ni e chir                                                                         Ni la formiga

Majanglal amendar                                                       Abans de nosaltres

E ruva sesa pachamne                                                  Els llops eren fiables

thaj polokhe                                                                    i calmosos

E kashten baxt lela kana e chirikle resena          Els arbres es plaïen quan els ocells arribaven

E luludja sesa kujbo e chiriklengo                               Les flors els feien de niu

Phralikano sasa o trajo e machengo                            Agermanada era la vida dels peixos

Majanglal amendar                                                        Abans de nosaltres

E balval andar o uchipe muj dela                                  El vent cridava des dels cims

O paj andar o xaripe vakarela                                        L’aigua s’explicava des dels gorgs

E jag andar e sune svato kerela                                     El foc, des dels somnis enraonava

Majanglal amendar                                                          Abans de nosaltres

*Ni*                                                                                  *No res*

Majanglal amendar                                                      Abans de nosaltres

ni limori                                                                        ni tomba

ni kher                                                                           ni llar

---

Bi Kheresko – Bi Limoresko         Sense llar – Sense tomba

---

O-o-o  lele  mange sajek                                              Ai, pobre de mi per sempre !

O-o-o  joj  dade morrejana                                          Ai, oh, pare meu estimat !

Tu bimoresko                                                                 Tu sense tomba

Amen bi kheresko                                                          Nosaltres sense llar

Te avas e balbalake p’o phurdipe                                    Que som, del vent, el buf

e themese p’o khandipe                                                   del món, la ferum

Kaj maj                                                                             Fins on

Dzikaj maj                                                                        Fins quan

O-o-o  joj  daje gugliene                                               Ai, oh, mareta dolça !

Pe savo bar te achav                                                   A quina pedra m’aturo

Katar tut te akharav ?                                                    per cridar-te?

Phanglo si amenge o del                                               El cel ens és barrat

E phuv sargokaj chuchi si                                             La terra pertot buida

bi khanikasko                                                                  de tot hom

Kaj maj                                                                             Fins on

Dzikaj maj                                                                        Fins quan

Kon pashavol                                                                   Qui s’acosta

kon duravol                                                                      qui s’allunya

Maskar e xasarde droma dzivdimaske                          pels camins perduts de la vida

---

---

E Luludji Merimaske                  La Flor de la Mort

---

Na xa kali drakh                                                       No mengis raïm negre

Mulo tiro phral                                                          Ton germà és mort

Gilaba  shavela  leske glasosa                                    Canta, noi, amb la seva veu,

Majpaluno drom                                                          un darrer cop !

Chirikli te avela – muj dela                                         Si esdevé ocell – piula

Te kerdilo patralo kasht – asundola                           Si es fa arbre fullós – escolta

Paparuga te si – phaka kerela                                     Si és papallona – s’envola

Na azba e luludji merimaske                                      No toquis pas la flor de la mort

Gadava si tiri dej                                                           Aquesta és ta mare

Ashudzarel e biuzhes p’o drom                                   que espera al malvat pel camí

Na phabar liliako                                                          No encenguis el lliri

E jag ka-koravol                                                       que el foc devindrà cec

An tuniariko ka-avel                                                    A la foscor aniran

e phuv thaj o del                                                          la terra i el cel

---

Traducció catalana de Li Fontrodona (2019)

---

No unauthorised copying or redistribution. All Rights Reserved.