1: Mai Anglal Amendar / Abans de Nosaltres
2: Bi Kheresko – Bi Limoresko / Sense Llar – Sense Tomba
3: E Luludji Merimaske / La Flor de la Mort
Totes tres són poesies pertanyents al recull Bi Kheresko – Bi Limoresko (1979) del poeta, sociòleg i periodista romanó, Rajko Đurić, nat a Sèrbia (dins l’ex-Iugoslàvia) el 1947. I pel que acabo de descobrir, mort el 2020.
El traductor al català sóc jo mateix, i ho seré fins que completi el recull -que no és gens llarg-, i potser en tradueixi el següent: Purano svato o dur themestar, de 1980. Això és per tal que no hi ha res d’aquest excel·lent autor en la meva llengua (i per cert, fins on jo puc esbrinar, res de cap poeta romanó, tret de les quatre peces soltes de Hedina Tahirović que Ari Fontrodona va traduir el 2017 –i que si us vaga, podeu trobar al seu blog: aquí, aquí, aquí i aquí).
Abans de mostrar aquests poemes concrets, deixeu-me dir una cosa general sobre la poesia en llengua romaní, que no és pas un acompliment més aviat nou, del darrer segle -des que hi ha prou Romà lletrats-; la poesia és atribut d’aquesta llengua, un tret inherent o, si més no, antiquíssim. Vegeu que els Romà són un poble de pàries i nòmades forçats de ja fa un llarg mileni, quan van marxar de l’Índia. Les seves divises han estat el dolor, la fugida, la pèrdua i, molt sovint, l’oblit. És doncs ben natural que l’ànima -la “odji”- els vessi sensibilitat, i la parla -la “chib”- resulti tot un tresor. També val a dir que el romanó, en totes les variants, s’ha anat transfigurant des de la vella arrel Indo-Ària més per evocació i fantasia que no per la lògica i les acostumades sendes gramaticals; fent-se un just reflex de la visió onírica que els Romà, com a poble, tenen del món.
Jo crec que això (aquest aire enigmàtic, impressionista, somniós, tan palès a l’original) ho podreu percebre fins i tot en la traducció. Quant a la temàtica, R. Đurić ens diu “Aquest títol –Sense llar, sense tomba– evoca el nostre destí. Els Romà són una gent i una nació que no té ni llar ni tomba. Són gent que fa camí i no deixa senyals del seu pas… I tal camí l’he exposat en la llengua romaní, que és la nostra veritable pàtria; l’única exacta.”
I doncs, vet aquí els poemes:
Mai Anglal Amendar Abans de Nosaltres
Majanglal amendar Abans de nosaltres
O paj ni xasavola L’aigua no es perdia
E jag ni korravola El foc no s’esvania
E balval e patrinja chumidela El vent besava les fulles
Majanglal amendar Abans de nosaltres
E phuv sasa khamni La terra era prenyada
Ni tromala khonik te lako dji azbal Ningú gosava tocar-li el ventre
Ni e drosin Ni la rosada
Ni e chir Ni la formiga
Majanglal amendar Abans de nosaltres
E ruva sesa pachamne Els llops eren fiables
thaj polokhe i calmosos
E kashten baxt lela kana e chirikle resena Els arbres es plaïen quan els ocells arribaven
E luludja sesa kujbo e chiriklengo Les flors els feien de niu
Phralikano sasa o trajo e machengo Agermanada era la vida dels peixos
Majanglal amendar Abans de nosaltres
E balval andar o uchipe muj dela El vent cridava des dels cims
O paj andar o xaripe vakarela L’aigua s’explicava des dels gorgs
E jag andar e sune svato kerela El foc, des dels somnis enraonava
Majanglal amendar Abans de nosaltres
*Ni* *No res*
Majanglal amendar Abans de nosaltres
ni limori ni tomba
ni kher ni llar
Bi Kheresko – Bi Limoresko Sense llar – Sense tomba
O-o-o lele mange sajek Ai, pobre de mi per sempre !
O-o-o joj dade morrejana Ai, oh, pare meu estimat !
Tu bimoresko Tu sense tomba
Amen bi kheresko Nosaltres sense llar
Te avas e balbalake p’o phurdipe Que som, del vent, el buf
e themese p’o khandipe del món, la ferum
Kaj maj Fins on
Dzikaj maj Fins quan
O-o-o joj daje gugliene Ai, oh, mareta dolça !
Pe savo bar te achav A quina pedra m’aturo
Katar tut te akharav ? per cridar-te?
Phanglo si amenge o del El cel ens és barrat
E phuv sargokaj chuchi si La terra pertot buida
bi khanikasko de tot hom
Kaj maj Fins on
Dzikaj maj Fins quan
Kon pashavol Qui s’acosta
kon duravol qui s’allunya
Maskar e xasarde droma dzivdimaske pels camins perduts de la vida
E Luludji Merimaske La Flor de la Mort
Na xa kali drakh No mengis raïm negre
Mulo tiro phral Ton germà és mort
Gilaba shavela leske glasosa Canta, noi, amb la seva veu,
Majpaluno drom un darrer cop !
Chirikli te avela – muj dela Si esdevé ocell – piula
Te kerdilo patralo kasht – asundola Si es fa arbre fullós – escolta
Paparuga te si – phaka kerela Si és papallona – s’envola
Na azba e luludji merimaske No toquis pas la flor de la mort
Gadava si tiri dej Aquesta és ta mare
Ashudzarel e biuzhes p’o drom que espera al malvat pel camí
Na phabar liliako No encenguis el lliri
E jag ka-koravol que el foc devindrà cec
An tuniariko ka-avel A la foscor aniran
e phuv thaj o del la terra i el cel
Traducció catalana de Li Fontrodona (2019)
No unauthorised copying or redistribution. All Rights Reserved.
INVISIBLE FORMS 
To my English-speaking friends and followers I apologize for posting this exclusively in Catalan and Rromani. It was senseless to include a partial translation without including the poems themselves -although I might translate them into English eventually.
LikeLike