Mirades a l’obra de Paul Delvaux (IV) – Versió Catalana*

*[English version is here]

(Aquest post és continuació d’uns altres que podeu llegir  aquí (1) , aquí (2)  i  aquí (3))

.

10. Leda i el cigne – Léda et le cigne

Essent un gran afeccionat al món clàssic grecollatí, Paul Delvaux no podia deixar de contribuir amb obra pròpia a la representació gràfica del mite de Leda i el cigne. Que jo sàpiga, ho va fer tres cops, entre 1947 i 1948, valent-se de diferents mitjans i amb estils molt diferenciats. La primera versió és un dibuix amb tinta xinesa, amb un estil que em fa pensar en Matisse i potser en Picasso, la segona, un oli sobre fusta, plenament dins la seva línia personal, i la tercera, una altra tinta acolorida amb aquarel·la, manifestament picassiana.

En l’oli també s’hi aprecia, com en la majoria de les seves obres, el gust del pintor per l’arquitectura -que ens mostra molt sovint, com ara aquí, amb una perspectiva distorsionada-.

En cap de les tres versions es representa l’intercanvi amorós més enllà de l’amanyagament i l’actitud receptiva de Leda.

–

–

–

---

–

11. Tribut al Renaixement – Hommage à la Reinassance

No és pas debades que el jove Delvaux estudià arquitectura a l’Académie Royale des Beaux-Arts a Brussel·les, atesa la desaprovació dels pares davant el seu desig de ser pintor. En sabia; en coneixia els estils, les estructures, les formes…, i li agradava de lluir aquest coneixement a la seva obra. Hi ha, de fet, ben poques pintures d’ell que no mostrin construccions o elements arquitectònics d’una mena o d’una altra.

A Sérénité (1970) en particular, l’arquitectura és pràcticament tot el paisatge. No hi falta, és clar, ni una lluna -ara minvant- ni alguna noia nua o mig desvestida; les dues dempeus, a mà esquerra, se’ns mostren en un contacte força íntim -com en altres pintures, on les abraçades lèsbiques hi són encara més paleses. La figura més propera a l’espectador, misteriosament asseguda en l’aire, té una actitud de salutació i/o acceptació gairebé reverencial… L’estil del quadre en general i d’ella mateixa com a protagonista ens duu a evocar el primer renaixement italià. A aquesta dona (potser hauria de dir-ne madonna) només li manca un halo al voltant del cap per a poder figurar amb tota naturalitat en un quadre de Fra Angelico!

Així doncs, Sérénité davant l’Anunciació?… Quina?… Són potser aquestes noietes esveltes, absortes en la mutual contemplació, les missatgeres (és a dir, els àngels)? (Fet i fet, són dempeus sobre una creu prou ben insinuada a terra…)

Mireu i jutgeu:

–

 

---

–

12. Diverses portes i viaranys, i un sol camí de partida – Plusieurs portes et chemins, et une seule sortie

No podria honestament comentar aquest quadre esplèndid (La Ville Lunaire n.2, de 1956) sense fer esment de l’Ari (la meva germana petita, ja desapareguda) i, per tant, me n’estaré, puix que avui no em vaga ni en tinc ganes (i a més a més, ja ho vaig fer fa molt poc en aquest post: A Pictorial Tribute – Delvaux’s “Ari”, and a sort of family portrait). Només diré que la dona amb mantell blanc, que aquí se’n va, prendrà el camí del mig, sota els altíssims fanals encesos, però il·luminat per la claror d’una lluna absent en el quadre (perquè el pintor la va tapar repintant-la de blau fosc, com encara es pot ben apreciar si es mira la imatge -a dalt a la dreta- amb una certa ampliació). És doncs una partença i un acabament. Una al·legoria de la mort. La intensa claror lunar, tanmateix, duu vida a aquest quadre magnífic de nostàlgia, barreres trencades, camins oberts, xiprers i una llum com d’albada just davant, allà on va la noia amb pas palesament decidit.

Bon viatge i bona estada, allà on arribi!…

–

–

---

–

Aquest és el meu darrer post previst sobre Paul Delvaux. Podeu llegir els tres primers en aquest mateix blog:

1. L’Exactitud tranquil·la dels somnis – Mirades a l’obra de Paul Delvaux (I)
2. Nus, fanals, savis abstrets i primers esquelets – Mirades a l’obra de Paul Delvaux (II)
3. La Geometria del Calvari – Mirades a l’obra de Paul Delvaux (III)

Un quart (o cinquè) post, no gens planejat, i escrit de revolada (una mica al marge de la sèrie, però ben il·lustrat i informat, i potser esclaridor d’un aspecte curiós sobre Delvaux, mai abans no comentat) el podeu trobar aquí en anglès (no n’he fet encara una versió catalana):

4 (5). A Pictorial Tribute – Delvaux’s “Ari”, and a sort of family portrait

---

No unauthorised copying or redistribution. All Rights Reserved.

(Les reproduccions de les obres de P. Delvaux són de domini públic, tret de la darrera, que ha estat escanejada i laboriosament editada per mi)

---