Braçalets romanó i uns ulls amb estels dins

(I apologize to my followers -most of them native English speakers- for publishing this post in my mother tongue. I needed to write it in it: Catalan. And I had to post it today, since it’s exactly three months and three days after my sister’s death -a span of time with a special significance to me and to her.

I’ll translate the whole text into English soon -or as soon as I can-. Meanwhile, I just ask you to not automatically translate it, since the result (at least with Google Translate) is truly disastrous.)

–

Em fascina aquesta foto. L’havia vista sencera molts cops amb els colors originals, i ja m’agradava molt. És molt bella en tots els aspectes i detalls; des dels braçalets d’aram, plata i esmalt, i els cabells lluint encara més, i les petites arracades, a la pell clara com de porcellana en aquest front ampli, esbandit de tot amoïnament; i als ulls! … Quins ulls i quina mirada!

Per si no fos prou, una vegada editada, ampliada i invertida als colors complementaris, la foto resultava encara més bella: esplèndida; fins i tot colpidora de tan bella.

Els braçalets eren fets de metalls d’un altre món, la pell blava i grisa fosca s’assemblava encara més a les llegendàries porcellanes xineses de l’època Ming, els cabells resplendien amb la llum dels estels… I ben mirat, hi apareixien dos estels a les nines dels ulls.

El braçalets els tinc a la tauleta de nit. Un floc dels cabells és desat dins una capseta de vidre on també hi guardo altres petites coses que ella duia a sobre: un anell, les humils arracades d’or de sempre, amb una aiguamarina cadascuna (ella no tenia ni tretze anys quan la mare les hi va dar i les hi va deixar portar -bé que força a contracor, encara llavors…), una medalla de la marededéu de Montserrat… Una còpia en petit de la mateixa foto que encapçala aquest post és sempre dins la meva bitlletera.

Ara fa tres mesos i tres dies que ella no és aquí amb mi -ni tampoc no és enlloc amb ningú. S’havia promès per a casar-se feia poc: a l’abril o al maig, em sembla. Ho volien fer a la tardor o ben aviat, però ni ella ni -és clar- el seu promès hi han estat a temps.

Tant se val, tot i la pena que tots tenim… Ella sempre serà dins nostre com un tresor; com un molt llarg seguit d’esguards com el d’aquesta foto que m’ha dut a escriure això.

L’únic veritable problema rau en saber què n’hem de fer ara de tot l’amor que sentíem per ella…

Te feril les o Del – thaj te del leske bimerimaski devleski zhivdipe. 

❤

.

–

No unauthorised copying or redistribution. All Rights Reserved.