[Versió Catalana]

*[English Version:  “Views of the Grey Sea – Marine Watercolours by Winslow Homer – 1880 to1890” ]

–

La mar que pintava Winslow Homer, de Nova Anglaterra estant, fa sovint una certa basarda; feresa i tot, quan ell ho volia. A més, tant en els seus conegudíssims olis com en les aquarel·les -menys vistes, però igualment esplèndides-, a partir de la dècada dels 1870s, la mar no sols hi és present tothora, sinó que n’és protagonista. I és clar, amb la mar hi apareixen el cel, els núvols, l’atmosfera, les platges i roques costaneres, els fars, les barques i els vaixells, les feines dels pescadors, i tota cosa i gent pròpies del món mariner.

Homer, que va néixer a Boston, Massachusetts, el 1836, va començar a pintar d’una manera regular amb aquarel·les el 1873, durant una estada estiuenca a Gloucester -un port de pescadors al Cape Ann, en la costa nord del mateix estat de Massachusetts. De bon començament, aquestes seves pintures sobre paper mostraven un talent enorme, i una tècnica impecable, alhora que revolucionària, que tindria un gran impacte en totes les arts visuals a l’Amèrica del Nord d’ençà de finals del segle dinou i durant tot el segle vint.

Els recursos expressius de Homer amb aquest medi -difícil com és- van ser més amplis i agosarats que amb la pintura a l’oli; en alguna obra, radicalment impressionistes; del tot innovadors als EUA (vegeu, p.e. Schooner at Sunset o Sailboat and 4th of July Fireworks -ambdues de 1880-, que reprodueixo més avall). D’altra banda, Homer utilitzà l’aquarel·la per a força esbossos preparatoris d’algun del seus olis més emblemàtics, com ara Breezing Up, de 1973-76.

Fins on jo he pogut apreciar en les obres que he vist (moltes, però no pas totes les del pintor), la mar que Homer representa a les aquarel·les és relativament més plàcida (i a voltes, fins més acollidora) que la dels olis -per als quals reservava les vistes més feréstegues. (Ja en faré més endavant una entrada i una altra petita galeria.)

La meva dèria per Homer ve de lluny -d’un llibre sobre ell, molt ben il·lustrat, que el meu pare tenia a casa quan jo era petit-, i em sembla que resta del tot justificada per la qualitat de les seves obres. Tanmateix, també he de reconèixer que molts trets personals i certs fets de la vida del pintor me’l van fer encara més proper i més apreciat, d’una manera subjectiva que no em cal pas explicar. Sí que vull dir que, als darrers 1870s, en l’època que ell es va enamorar perdudament de la mar i bolcar en l’aquarel·la com a forma preferida de representació, Homer s’havia tornat un reclús; una mena d’eremita amb pinzells. Per una temporada, fins i tot es va enclaustrar a Eastern Point Lighthouse (amb la família del faroner). Aquest far el podeu veure de lluny, encès, justament en la primera de les obres que mostro aquí (les quatre que segueixen són totes del mateix any 1880, i ja donen una clara idea de l’originalitat d’aquest home i del lloc preeminent que assoliria entre tots els pintors nord-americans de llavors i fins avui dia):

–

–

–

–

–

–

–

---

–

Homer va passar-se dos anys (1881-1882) al Nord-est d’Anglaterra, a la vila marinera de Cullercoats, Tyne and Wear. Moltes de les pintures fetes allí (gairebé exclusivament aquarel·les) ens mostren una paleta similarment restringida i austera -potser encara més que abans-; són més grans de mida, i els motius, més rumiats, amb una clara intenció d’ensenyar-nos la determinació -l’heroisme i tot, sovint- de la gent marinera: els treballadors de la mar; molt especialment, les dones. La grisor i el temps rúfol són cada vegada més presents. Hi ha un ànim palesament ombrívol, que jo crec que ve més de dins del pintor que no pas del clima i meteorologia del lloc -per molt que també hi ajudin:

–

–

–

–

–

–

–

–

–

–

–

–

---

–

El 1883, de tornada als USA, Homer s’establí a Prouts Neck, Maine, en una casa just a tocar del mar. Durant els anys vinents va pintar a l’oli la majoria de les seves monumentals escenes marineres (entre les quals, Eight Bells (1886), The Life Line (1884), The Herring Net (1885), The Fog Warning (1885) …) Tanmateix, no va pas deixar de banda l’aquarel·la com a medi -no només d’expressió, sinó de vida, ja que els seus olis amb prou feines es venien, i els pocs que van trobar comprador li reportaren uns guanys ben tristos; i de fet, insultants: 400 $ (si fa no fa, uns 10,000 $ d’avui dia) per Eight Bells…, i aquest era el primer oli que Homer venia en tres anys! No es fa estrany que deixés del tot de pintar-ne durant molt de temps -fins 1890-.

Va abocar, doncs, tot el seu art en l’aquarel·la, i les d’aquest període són sensacionals; una veritable meravella. De moment, n’he seleccionades tres (potser en penjaré d’altres en dies vinents):

–

–

–

–

–

–

---

–

Totes les reproduccions que presento aquí provenen de fotos de domini públic. Jo n’he escollit les millors versions que he trobat -la majoria, en les webs dels museus i col·leccions on s’exposen o de galeries que les han exposades en el passat. Tot i amb això, en gairebé tots els cassos, les imatges han estat editades digitalment per mi -amb molta cura- pel que fa a defectes obvis de brillantor, tonalitats o contrast; i per bé que no pretenc pas que les il·lustracions d’aquest post meu siguin del tot fidedignes als originals (un concepte, d’altra banda, força relatiu i variable, segons la il·luminació, el grau de netedat de les pintures, etc.), sí que puc dir que ho són una mica més (en algun cas, molt més) que les que jo he pres com a referències de partida.

Linus Fontrodona, 2017

---

No unauthorised copying or redistribution. All Rights Reserved.

---